|
conte de la nena de xocolata - pàg 3
|
||||
|
En aquell poble a més de brillar molt fort el Sol, cremava tant, que els camps estaven sense flors, els rius s'assecaven i si els seus raigs tocaven a la pell dels vilatans els produïa unes cremades terribles. Llavors un dia una nena petita com tu, li va dir a la seva mare:
- Mami, aquesta nit cerco el Senyor Sol i li demanaré per favor que deixi de cremar els nostres camps, d'assecar els nostres rius i de cremar la nostra pell. Ell no em fa por, la nit em protegirà i jo em cobriré molt bé.
|
|
||